El llibre humorístic L'art de perdre el temps, escrit per Noel Clarasó Daudi el 1946, serveix com a punt de partida per a una performance homònima, de l’artista visual, escriptora i crítica cinematogràfica Marla Jacarilla, que reflexiona sobre les possibles raons per a perdre el temps i les probables conseqüències de fer-ho en el s. XXI. És encara possible perdre el temps en una societat que ens obliga cada dia a ser més productius? Què significa realment "perdre el temps"? Segons la Real Academia Española, perdre el temps significa "No aprofitar-lo, o deixar d'executar en ell el que podia o havia de fer. Treballar en va". El que la definició no especifica és què és allò que hem de fer amb el nostre temps. Fer moltes coses al mateix temps? O focalitzar les nostres energies en una sola? Tenir sempre pressa i fer tot ràpid encara en risc d'equivocar-nos? O mantenir la calma i fer les coses a poc a poc, però amb cura? Ser productius i obeir els dictats del neoliberalisme imperant? O gaudir el temps al màxim sense que ens importi la productivitat? Parlar sobre aquest pas inevitable del temps? O guardar silenci i limitar-nos a observar-lo mentre passa?