FUGA presenta, Creuant la línia, un projecte que indaga en les diferents trajectòries i en les maneres de travessar la línia equatorial. La recerca s'inicia a partir d'un relat familiar, quan durant un viatge amb vaixell entre Buenos Aires i França, el meu avi és convidat a personificar a Neptú en un ritual iniciàtic en travessar la línia de l'equador. La representació del ritual, en aquest cas en un àmbit festiu lligat al turisme, amagava una tradició centenària d'un tortuós ritual marítim de forts continguts colonialistes i patriarcals. El ritual, implicava que, transformats en homes, els tripulants poguessin enfrontar-se als esdeveniments que ocorreguessin en el viatge cap al Sud. El pas de l'equador cap al Sud significava l'entrada a territori salvatge. Com pensar llavors una trajectòria oposada? Com es produeix l'encreuament equatorial des del Sud cap al Nord? A partir de diferents dispositius, com a vídeo, fotografia, arxius, testimonis, objectes i tèxtils, el projecte reconstrueix tant les etapes del ritual, com el treball de reparació de xarxes que les xarxaires i els immigrants il·legals realitzen en el port de Vilanova i la Geltrú, Catalunya. En el port conviuen les dones que realitzen aquest únic ofici que històricament els va ser permès, juntament amb immigrants il·legals que, sent pescadors en els seus llocs d'origen, no poden tornar a la mar per la seva condició davant la llei. 

Des de començaments del segle XVI, en sintonia amb l'expansió del colonialisme després de la conquesta d'Amèrica, els navegants europeus que viatjaven cap a un territori desconegut prometien a la mar o als seus déus realitzar un sacrifici, una sort d'ofrena a canvi d'un viatge segur. Aquells tripulants que no havien travessat anteriorment la línia de l'equador -que separarà promptament el Sud global del Nord global- eren iniciats en un ritual on encomanaven la seva vida al Rei (o Pare) Neptú. Durant la tortuosa cerimònia, els no iniciats eren sotmesos a una transformació radical sota la subordinació i domini dels qui ja havien creuat l'equador. Durant el ritual de passatge, reservat solament per als homes, els neòfits eren vestits com a dones i sotmesos a cops i diferents tipus de vexacions, amb el propòsit que abandonessin els seus trets femenins, considerats febles. En determinats moments del ritual, els no iniciats adoptaven trets animals, controlats per tripulants als qui li pintaven la cara de negre, símbol distintiu per a representar als negres, en una pràctica que va deixar de realitzar-se després de la incorporació d'aquests a la marina.

Quant al ritual, les recerques realitzades fins al moment detallen que s'iniciava quan Neptú prenia el vaixell, precedit amb una bandera amb calaveres i ossos i acompanyat per la seva cort: el major de la tripulació, que havia passat la línia anteriorment, s'acostava als altres mariners amb la cara ennegrida, un barret i un llibre de mar a la mà. Els freshmen <o no iniciats>, ho esperaven amb utensilis de cuina a les mans, reixetes de ferro, teteres o campanes per a anunciar amb sons l'arribo del Rei. Neptú s'asseia al peu del pal principal, en el tribunal del magistrat, on cadascun dels iniciats jurava sobre el llibre i un mapa que repetiria la mateixa cerimònia quan les circumstàncies li ho exigissin. Després d'una sèrie de proves, atacs, i humiliacions eren batejats amb aigua gelada de mar i marques fosques en el front de greix i peixos morts i llançats per un túnel amb escombraries simulant un canal de part.