Ximo Berenguer (Alacant, 1996)
Artista i joier nascut a Alacant i resident a Barcelona. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, va cursar el Mà ster en Investigació i Creació ArtÃstica a la Universitat Complutense de Madrid i, posteriorment, es va formar en Joieria ArtÃstica a l’Escola Massana de Barcelona, on va trobar un punt de trobada entre el pensament artÃstic i l’ofici artesanal.
La seva prà ctica s’articula al voltant de la creació del que ell entén com a objectes narratius: peces que, mitjançant tècniques i recursos de la joieria, exploren la capacitat de la matèria per adquirir valor simbòlic, comunicar idees, generar rituals, contenir teatralitat o il·lustrar relats. Conceb la joieria com un camp expandit, capaç de transcendir la mera ornamentació per convertir-se en un mitjà de pensament i d’especulació cultural.
Utilitza materials nobles, com l’or, la plata o altres metalls, per explorar-ne la persistència, la resistència i la capacitat de reflectir la llum; qualitats que culturalment associem al sagrat. Amb la domesticació del foc vam aprendre també a transformar el metall, creant joies i armes —bellesa i mort—. Aquesta reflexió travessa la seva obra, tant en la relació entre la història de l’ofici i la nostra civilització com en l’ús de sÃmbols primitius, motius vegetals idealitzats i recursos ornamentals derivats del mateix procés material. El seu treball explora els lÃmits tradicionals de la disciplina: de què depèn la seva definició, quins poden ser els seus suports o com pot deslligar-se del cos i continuar reconeixent-se com a joia sense renunciar a la seva cà rrega simbòlica.
Ximo Berenguer (Alacant, 1996)
Artista i joier nascut a Alacant i resident a Barcelona. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, va cursar el Mà ster en Investigació i Creació ArtÃstica a la Universitat Complutense de Madrid i, posteriorment, es va formar en Joieria ArtÃstica a l’Escola Massana de Barcelona, on va trobar un punt de trobada entre el pensament artÃstic i l’ofici artesanal.
La seva prà ctica s’articula al voltant de la creació del que ell entén com a objectes narratius: peces que, mitjançant tècniques i recursos de la joieria, exploren la capacitat de la matèria per adquirir valor simbòlic, comunicar idees, generar rituals, contenir teatralitat o il·lustrar relats. Conceb la joieria com un camp expandit, capaç de transcendir la mera ornamentació per convertir-se en un mitjà de pensament i d’especulació cultural.
Utilitza materials nobles, com l’or, la plata o altres metalls, per explorar-ne la persistència, la resistència i la capacitat de reflectir la llum; qualitats que culturalment associem al sagrat. Amb la domesticació del foc vam aprendre també a transformar el metall, creant joies i armes —bellesa i mort—. Aquesta reflexió travessa la seva obra, tant en la relació entre la història de l’ofici i la nostra civilització com en l’ús de sÃmbols primitius, motius vegetals idealitzats i recursos ornamentals derivats del mateix procés material. El seu treball explora els lÃmits tradicionals de la disciplina: de què depèn la seva definició, quins poden ser els seus suports o com pot deslligar-se del cos i continuar reconeixent-se com a joia sense renunciar a la seva cà rrega simbòlica.
Dilluns a divendres 11:00–14:00 | 16:00–20:00
Dissabtes 11:00–14:00
Dimarts a divendres. 11:00–19:00 hÂ
Dissabtes. 11:00–14:00 h