La galeria FUGA presenta Vacilaciones. Estados de visibilidad, una exposició d'Iván Candeo que reuneix maquetes, dibuixos, imatges fotogràfiques i altres dispositius que exploren diferents estats temporals de visibilitat. A través d'obres que juguen amb la repetició, l'espera i el canvi, la mostra proposa un recorregut on la immobilitat i la transformació situen l'experiència històrica en un estat de vacil·lació. Lluny d'afirmar la immobilitat, l'exposició assenyala la paradoxa d'un present que accepta l'ordre existent com a disfuncional i fallit, però que ho fa des d'una tensió crítica i potencial.

L'exposició obre amb la instal·lació Malevich transparent, conté una maqueta realitzada en fusta bassa que reconstrueix la històrica exposició supremacista 0.10, on Kazimir Malevich va presentar per primera vegada el cèlebre Quadrat negre. Una maqueta —tradicionalment associada a l'anticipació d'un projecte per venir— funciona aquí com una projecció cap al passat: la reconstrucció d'un esdeveniment ocorregut fa més d'un segle, elaborada a partir d'un únic registre fotogràfics. La maqueta és acompanyada per una sèrie de fotografies 35 mm fetes des de diferents angulació i tipus de plans, oferint una multiplicitat de perspectives de la maqueta distribuïdes en l'espai. La instal·lació proposa travessar simbòlicament aquesta superfície opaca que ha estat llegida com el “grau zero” de l'art. Transparentar el quadrat negre implica reorientar la mirada a un altre context material, oferint una visió des de diferents dimensions d'una escena històrica considerada radical i impenetrable.

A partir d'aquest punt zero, l'exposició es desplaça cap a dibuixos del Angelus Novus de Paul Klee, interpretat per Walter Benjamin com la figura del “àngel de la història”: aquell que observa les ruïnes del passat amb espanto i queda paralitzat per aquesta visió, mentre una força irrefrenable l'empeny cap al futur. Candeo realitza una sèrie d'aquests dibuixos fets «de memòria» i amb els ulls tancats, produint una seqüència de repeticions fetes sense veure. En aquesta serialització, l'Àngel es multiplica i es fragmenta: cada imatge és similar i distinta alhora, revelant diferències mínimes dins d'una mateixa forma. Aquestes variacions configuren una història indòmita, construïda a cegues, en un estat de suspens o paràlisi.

La galeria FUGA presenta Vacilaciones. Estados de visibilidad, una exposició d'Iván Candeo que reuneix maquetes, dibuixos, imatges fotogràfiques i altres dispositius que exploren diferents estats temporals de visibilitat. A través d'obres que juguen amb la repetició, l'espera i el canvi, la mostra proposa un recorregut on la immobilitat i la transformació situen l'experiència històrica en un estat de vacil·lació. Lluny d'afirmar la immobilitat, l'exposició assenyala la paradoxa d'un present que accepta l'ordre existent com a disfuncional i fallit, però que ho fa des d'una tensió crítica i potencial.

L'exposició obre amb la instal·lació Malevich transparent, conté una maqueta realitzada en fusta bassa que reconstrueix la històrica exposició supremacista 0.10, on Kazimir Malevich va presentar per primera vegada el cèlebre Quadrat negre. Una maqueta —tradicionalment associada a l'anticipació d'un projecte per venir— funciona aquí com una projecció cap al passat: la reconstrucció d'un esdeveniment ocorregut fa més d'un segle, elaborada a partir d'un únic registre fotogràfics. La maqueta és acompanyada per una sèrie de fotografies 35 mm fetes des de diferents angulació i tipus de plans, oferint una multiplicitat de perspectives de la maqueta distribuïdes en l'espai. La instal·lació proposa travessar simbòlicament aquesta superfície opaca que ha estat llegida com el “grau zero” de l'art. Transparentar el quadrat negre implica reorientar la mirada a un altre context material, oferint una visió des de diferents dimensions d'una escena històrica considerada radical i impenetrable.

A partir d'aquest punt zero, l'exposició es desplaça cap a dibuixos del Angelus Novus de Paul Klee, interpretat per Walter Benjamin com la figura del “àngel de la història”: aquell que observa les ruïnes del passat amb espanto i queda paralitzat per aquesta visió, mentre una força irrefrenable l'empeny cap al futur. Candeo realitza una sèrie d'aquests dibuixos fets «de memòria» i amb els ulls tancats, produint una seqüència de repeticions fetes sense veure. En aquesta serialització, l'Àngel es multiplica i es fragmenta: cada imatge és similar i distinta alhora, revelant diferències mínimes dins d'una mateixa forma. Aquestes variacions configuren una història indòmita, construïda a cegues, en un estat de suspens o paràlisi.