Mc City, Rosell Meseguer

18/09 - 25/10

Mc City proposa Miami com a laboratori i símptoma del capitalisme estatunidenc. L’artista pren la ciutat no com una postal sinó com una evidència: un teixit de materials, colors i formes que prometen comunitat però ofereixen fragmentació. Seguint Koselleck, la “modernitat” es mesura pel desajust entre expectatives i experiència; aquí, la promesa urbana es frustra en la incoherència de cases i blocs, en una estètica de competència i exhibició on la façana preval sobre la cura comuna i el manteniment.

El projecte contraposa Miami a la ciutat europea per visibilitzar l’excés davant del que es torna invisible: els mecanismes d’especulació, desig i oferta del mercat. Durant el 2010, 2011, 2014 i 2025, l’artista recopila arxius locals a partir del The Miami Herald, en diàleg amb diaris europeus, durant estades a Oolite Arts Miami o el WOPHA Congress. Els titulars no només informen; situen: cartografien barris, fixen jerarquies i sedimenten capes numèriques, visuals i conceptuals.

La crítica arriba al suburbi com a model de falsa independència: habitatges aïllats que depenen del cotxe, de normatives privades i d’infraestructures que lliguen. Aquí els desperfectes no embelleixen la ruïna; són símptomes d’individualisme i de l’erosió de l’esperit comunitari. Un cotxe europeu travessa la ciutat de Miami i la botànica de Florida, deambulant entre luxe i marginalitat, centre i perifèria, ficció i realitat.

En mirall, l’obra adverteix com Europa replica aquestes lògiques: uniformitat sense teixit comú, acumulació de capital i lluentor superficial. Mc City reflexiona sobre aquesta deriva i ens retorna la ciutat com un relat de ficcions possibles i dels seus costos polítics.

Mc City, Rosell Meseguer

18/09 - 25/10

Mc City proposa Miami com a laboratori i símptoma del capitalisme estatunidenc. L’artista pren la ciutat no com una postal sinó com una evidència: un teixit de materials, colors i formes que prometen comunitat però ofereixen fragmentació. Seguint Koselleck, la “modernitat” es mesura pel desajust entre expectatives i experiència; aquí, la promesa urbana es frustra en la incoherència de cases i blocs, en una estètica de competència i exhibició on la façana preval sobre la cura comuna i el manteniment.

El projecte contraposa Miami a la ciutat europea per visibilitzar l’excés davant del que es torna invisible: els mecanismes d’especulació, desig i oferta del mercat. Durant el 2010, 2011, 2014 i 2025, l’artista recopila arxius locals a partir del The Miami Herald, en diàleg amb diaris europeus, durant estades a Oolite Arts Miami o el WOPHA Congress. Els titulars no només informen; situen: cartografien barris, fixen jerarquies i sedimenten capes numèriques, visuals i conceptuals.

La crítica arriba al suburbi com a model de falsa independència: habitatges aïllats que depenen del cotxe, de normatives privades i d’infraestructures que lliguen. Aquí els desperfectes no embelleixen la ruïna; són símptomes d’individualisme i de l’erosió de l’esperit comunitari. Un cotxe europeu travessa la ciutat de Miami i la botànica de Florida, deambulant entre luxe i marginalitat, centre i perifèria, ficció i realitat.

En mirall, l’obra adverteix com Europa replica aquestes lògiques: uniformitat sense teixit comú, acumulació de capital i lluentor superficial. Mc City reflexiona sobre aquesta deriva i ens retorna la ciutat com un relat de ficcions possibles i dels seus costos polítics.