Artist statement

L’Anna desenvolupa la seva pràctica en la intersecció entre l’escultura, el tèxtil i la fotografia, explorant qüestions com la vulnerabilitat, la memòria i el cos a través de la tensió entre els materials. El seu treball transita entre l’àmbit personal, el públic i el polític, abordant el trauma i el cos ferit com a símbols de resistència davant del dolor.

Darrerament, s’ha interessat per la relació entre el cos i els entorns hostils vinculats a la construcció i als processos de gentrificació a les grans ciutats. En aquest context, es pregunta com habitar el propi cos dins d’espais transitoris i de quina manera la vida quotidiana genera impactes tant traumàtics com resilients sobre els cossos.

A través de la recollida d’objectes abandonats, l’Anna s’apropa al concepte d’orientació, transformant antics elements utilitaris en noves formes escultòriques. En aquesta confrontació de materials, explora la vulnerabilitat i la protecció, tot cercant un equilibri delicat entre ambdues i imaginant noves maneres d’habitar i de coexistir.

Treballant amb punta de coixí i reconfigurant objectes trobats, crea tèxtils fràgils que semblen escapar dels límits físics, obrint espai a l’aparició de nous imaginaris. L’acte de crear teixit esdevé un gest guaridor que assenyala l’origen de la ferida i recorre la mateixa pell.

La fotografia ha adquirit recentment un paper més central en la seva pràctica, funcionant com un mitjà per capturar la interacció del cos amb els materials transformats amb què treballa i convertir-ne el resultat en una forma de performance atemporal.

Artist statement

L’Anna desenvolupa la seva pràctica en la intersecció entre l’escultura, el tèxtil i la fotografia, explorant qüestions com la vulnerabilitat, la memòria i el cos a través de la tensió entre els materials. El seu treball transita entre l’àmbit personal, el públic i el polític, abordant el trauma i el cos ferit com a símbols de resistència davant del dolor.

Darrerament, s’ha interessat per la relació entre el cos i els entorns hostils vinculats a la construcció i als processos de gentrificació a les grans ciutats. En aquest context, es pregunta com habitar el propi cos dins d’espais transitoris i de quina manera la vida quotidiana genera impactes tant traumàtics com resilients sobre els cossos.

A través de la recollida d’objectes abandonats, l’Anna s’apropa al concepte d’orientació, transformant antics elements utilitaris en noves formes escultòriques. En aquesta confrontació de materials, explora la vulnerabilitat i la protecció, tot cercant un equilibri delicat entre ambdues i imaginant noves maneres d’habitar i de coexistir.

Treballant amb punta de coixí i reconfigurant objectes trobats, crea tèxtils fràgils que semblen escapar dels límits físics, obrint espai a l’aparició de nous imaginaris. L’acte de crear teixit esdevé un gest guaridor que assenyala l’origen de la ferida i recorre la mateixa pell.

La fotografia ha adquirit recentment un paper més central en la seva pràctica, funcionant com un mitjà per capturar la interacció del cos amb els materials transformats amb què treballa i convertir-ne el resultat en una forma de performance atemporal.