FUGA
FUGA
0

Gabriel Ventura (Granollers, 1988)

Llicenciat en Humanitats (2007-2011) i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (2011-2013) per la Universitat Pompeu Fabra. És autor de sis llibres: Ignar (2013), W (1a edició, 2017; 2a edició ampliada, 2019), Apunts per a un incendi dels ulls (2020), La nit portuguesa (2021), Passió i cartografia per a un incendi dels ulls (Macba, 2022) i El millor dels mons impossibles (Anagrama, 2025). El seu treball sol partir de la poesia i des d'aquesta disciplina s'expandeix en moltes direccions: assaig, pedagogia, investigació, traducció, vídeo, accions. Acostuma a treballar en xarxa amb artistes i cineastes, amb editorials, llibreries, galeries i museus. Alguns dels seus textos s'han traduït a l'anglès, francès, grec, neerlandès, turc i portuguès. Per altra banda, ha col·laborat amb institucions com el MACBA, Museo Nacional Thyssen-Bornemizsa, el Bòlit, La Panera, Framer framed, Eina, Elisava, Museu Tàpies, Centre d'Art Contemporani Fabra i Coats, Filmoteca de Catalunya, Centre d'Arts Santa Mònica o la Biennal de Venècia (pavelló català, 2019), entre molts altres. Ha realitzat lectures i accions en festivals com Barcelona Poesia, FIL Guadalajara o Festival Eñe. També ha escrit articles, contes i cròniques per a revistes com El País, Diario.es, A*DESK, Branca, El Temps de les Arts, Catalunya Plural o Berlin Quarterly o El País. El 2018 va rebre la Beca Montserrat Roig.

El seu darrer llibre de poemes, Apunts per a un incendi dels ulls, ha donat títol a una exposició col·lectiva al MACBA. Prèviament, el llibre es va presentar durant una performance de 24 hores a l'aparador de la llibreria Documenta (desembre de 2020). Apunts per a un incendi dels ulls s'ha ampliat amb una acció al MACBA, “Passió i cartografia per a un incendi dels ulls”, que el museu va publicar en format llibre. 

La nit portuguesa (Contra, 2021) és una crònica de rodatge de Liberté, pel·lícula d'Albert Serra, amb qui ha col·laborat en nombroses ocasions. El llibre és un reportatge en profunditat sobre la creació col·lectiva d'un film. 

Sempre a cavall de diverses disciplines, també ha practicat l'acció, amb obres com (-N-O-E-M-A-) (Centre ARBAR i Centre d'Art Maristany, 2022), La secta de la trena (amb Rosa Tharrats, Festus, 2022), L'ajudant (Bombon Projects, 2021) o Random Shit (Bombon Projects, 2024). 

Com a traductor ha traduït Samuel Beckett, Sarah Holland-Batt, Jen George, Judith Thurman o Joseph Brodsky. 

Juntament amb Rosa Tharrats, ha escrit, produït i dirigit dos peces audiovisuals: Els miracles del Mestre Cabestany (2023, Loop Festival) i El riu era verd i blau i groc, presentat a Manifesta 15 (Barcelona, 2024) i Festival Márgenes (2024). A més de crear conjuntament la microòpera Aura (2025), amb música de Marina Herlop i producció de Liceu, Macba i CCCB. 

Una de les seves últimes col·laboracions ha consistit en la investigació històrica i literària darrere del disc LUX (2025), de Rosalía. La investigació s'ha vist plasmada en una publicació de títol homònim, llençada a l'inici de la gira mundial de LUX (març 2026).

 Des de 2019 és professor associat d’escriptura creativa i comunicació a BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. I des de 2024 és codirector del festival POESIA i +.

Gabriel Ventura (Granollers, 1988)

Llicenciat en Humanitats (2007-2011) i Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (2011-2013) per la Universitat Pompeu Fabra. És autor de sis llibres: Ignar (2013), W (1a edició, 2017; 2a edició ampliada, 2019), Apunts per a un incendi dels ulls (2020), La nit portuguesa (2021), Passió i cartografia per a un incendi dels ulls (Macba, 2022) i El millor dels mons impossibles (Anagrama, 2025). El seu treball sol partir de la poesia i des d'aquesta disciplina s'expandeix en moltes direccions: assaig, pedagogia, investigació, traducció, vídeo, accions. Acostuma a treballar en xarxa amb artistes i cineastes, amb editorials, llibreries, galeries i museus. Alguns dels seus textos s'han traduït a l'anglès, francès, grec, neerlandès, turc i portuguès. Per altra banda, ha col·laborat amb institucions com el MACBA, Museo Nacional Thyssen-Bornemizsa, el Bòlit, La Panera, Framer framed, Eina, Elisava, Museu Tàpies, Centre d'Art Contemporani Fabra i Coats, Filmoteca de Catalunya, Centre d'Arts Santa Mònica o la Biennal de Venècia (pavelló català, 2019), entre molts altres. Ha realitzat lectures i accions en festivals com Barcelona Poesia, FIL Guadalajara o Festival Eñe. També ha escrit articles, contes i cròniques per a revistes com El País, Diario.es, A*DESK, Branca, El Temps de les Arts, Catalunya Plural o Berlin Quarterly o El País. El 2018 va rebre la Beca Montserrat Roig.

El seu darrer llibre de poemes, Apunts per a un incendi dels ulls, ha donat títol a una exposició col·lectiva al MACBA. Prèviament, el llibre es va presentar durant una performance de 24 hores a l'aparador de la llibreria Documenta (desembre de 2020). Apunts per a un incendi dels ulls s'ha ampliat amb una acció al MACBA, “Passió i cartografia per a un incendi dels ulls”, que el museu va publicar en format llibre. 

La nit portuguesa (Contra, 2021) és una crònica de rodatge de Liberté, pel·lícula d'Albert Serra, amb qui ha col·laborat en nombroses ocasions. El llibre és un reportatge en profunditat sobre la creació col·lectiva d'un film. 

Sempre a cavall de diverses disciplines, també ha practicat l'acció, amb obres com (-N-O-E-M-A-) (Centre ARBAR i Centre d'Art Maristany, 2022), La secta de la trena (amb Rosa Tharrats, Festus, 2022), L'ajudant (Bombon Projects, 2021) o Random Shit (Bombon Projects, 2024). 

Com a traductor ha traduït Samuel Beckett, Sarah Holland-Batt, Jen George, Judith Thurman o Joseph Brodsky. 

Juntament amb Rosa Tharrats, ha escrit, produït i dirigit dos peces audiovisuals: Els miracles del Mestre Cabestany (2023, Loop Festival) i El riu era verd i blau i groc, presentat a Manifesta 15 (Barcelona, 2024) i Festival Márgenes (2024). A més de crear conjuntament la microòpera Aura (2025), amb música de Marina Herlop i producció de Liceu, Macba i CCCB. 

Una de les seves últimes col·laboracions ha consistit en la investigació històrica i literària darrere del disc LUX (2025), de Rosalía. La investigació s'ha vist plasmada en una publicació de títol homònim, llençada a l'inici de la gira mundial de LUX (març 2026).

 Des de 2019 és professor associat d’escriptura creativa i comunicació a BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. I des de 2024 és codirector del festival POESIA i +.