Ruderalis. Herbae Malae, Ximo Bereneguer

29/10 - 10/11

El terme ruderal (del llatí ruderalis) es refereix a la flora resilient en entorns modificats per l'ésser humà, capaç d'expandir-se fàcilment, produir moltes llavors i adaptar-se a diverses condicions. En botànica, s'afegeix el lèxic ruderalis per a designar a les espècies comunament conegudes com a males herbes o invasores.

Aquest projecte recopila plantes, flors, arrels, llavors i altres vegetals, que culturalment, han adquirit connotacions associades a la dissidència: perilloses, estrangeres, no productives...  També han estat històricament vinculades a rituals de trobades entre alteritats: màgia, aquelarres, alquímia, conjurs d'amor, bacanals, viatges...

En aquest cas, la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, és l'escenari en el qual s’enfoca la recerca. Generalment, els espais confrontants o externs al nucli central de la ciutat són el lloc en el qual ocorren trobades desplaçades de l'espai públic o al marge del control. Montjuïc és, en el cas de Barcelona, aquest parador suspès durant la nit on les activitats aprofiten la foscor i l'absència de mirades per a desenvolupar-se de manera autònoma, fent valdre la seva identitat pròpia.

Ruderalis és la recol·lecció de tots aquests costums, rituals i tradicions que apareixen naturalment en la dissidència, jugant amb la metàfora de les pròpies plantes que creixen espontàniament. Quan es desplaçen simbòlicament a l'espai de la galeria, adquireixen una condició d’objectes narratius (altars, arxius o relíquies de valor cultural) que fomenten la incertesa o l’allunyament del relat hegemònic.

Ruderalis. Herbae Malae, Ximo Bereneguer

29/10 - 10/11

El terme ruderal (del llatí ruderalis) es refereix a la flora resilient en entorns modificats per l'ésser humà, capaç d'expandir-se fàcilment, produir moltes llavors i adaptar-se a diverses condicions. En botànica, s'afegeix el lèxic ruderalis per a designar a les espècies comunament conegudes com a males herbes o invasores.

Aquest projecte recopila plantes, flors, arrels, llavors i altres vegetals, que culturalment, han adquirit connotacions associades a la dissidència: perilloses, estrangeres, no productives...  També han estat històricament vinculades a rituals de trobades entre alteritats: màgia, aquelarres, alquímia, conjurs d'amor, bacanals, viatges...

En aquest cas, la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, és l'escenari en el qual s’enfoca la recerca. Generalment, els espais confrontants o externs al nucli central de la ciutat són el lloc en el qual ocorren trobades desplaçades de l'espai públic o al marge del control. Montjuïc és, en el cas de Barcelona, aquest parador suspès durant la nit on les activitats aprofiten la foscor i l'absència de mirades per a desenvolupar-se de manera autònoma, fent valdre la seva identitat pròpia.

Ruderalis és la recol·lecció de tots aquests costums, rituals i tradicions que apareixen naturalment en la dissidència, jugant amb la metàfora de les pròpies plantes que creixen espontàniament. Quan es desplaçen simbòlicament a l'espai de la galeria, adquireixen una condició d’objectes narratius (altars, arxius o relíquies de valor cultural) que fomenten la incertesa o l’allunyament del relat hegemònic.